jueves, 10 de noviembre de 2011

Redació: LLop Solitari

Aquell dia estava tot ennovolat, la pluja actuaria. I justament, vaig néixer quan es va decidir a caure la gran tempesta. He nascut en una tribu desconeguda, amb els meus familiars, parents i altre gent de confiiança. Sóc indi i el nom que em va posar ma mare és Llop Solitari.
Aquest nom, me'l varen posar perquè sempre hi rondava un llop amb el que sempre ens comunicàvem per mirades, desde que els dos erem cadells.
Ara, estic sol. No tinc a ningú.
Tot això que ha passat, va ser un dia que me'n vaig anar a recollir fruits i a l'haver tornat vaig veure tota la tribu morta, com a la meva estimada, la filla del cap de la tribu. Em poso trist, quan recordo aquells moment, però no m'he de rendir perquè sé que els meus avant passats no voldrien.
Em van enviar a una reserva, però al cap d'un temps vaig marxar. He decidit viure al bosc amb la natura i els animals. A mi no m'importen els diners, i encara que m'importessin no els podria fer servir; En primer lloc no puc anar a la ciutat a gastar-me'ls perquè els blancs em matarien. Jo mai els faria res de dolent, si esclar, ells no em fan res a mi.
Jo sóc un "home medicina" i amb molt d'orgull, encara que sigui el primer home que practiqui aquest ofici en totes les generacions de la meva família.
M'ha anat força bé, sobretot si vius al bosc tot sol, i sense hospitals. També he ajudat a algun blanc inofensiu, que s'havia ferit, o básicament perque no semblaven males persones. Encara que sé, que en qualsevol moment em podíen haver tallat el cap, per tan sols haver fet una passa endavant.

No hay comentarios:

Publicar un comentario